Avaluació Inicial

Grafic de l’Índex de les cotitzacions de la borsa de Nova York

L’exercici es valorarà a raó de 5 punts que es distribuiran de la manera següent:

1) 1 punt.
A la primera qüestió cal valorar que l'alumnat assenyali les diferents fases dels dos cicles econòmics que apareixen en el gràfic, que expliqui, breument, les tendències i que les situï en el seu context històric. Haurà de remarcar que s’observen quatre fases:

• 1926-1929, fase de creixement de l'índex de les cotitzacions de la borsa de Nova York, reflex dels "feliços anys vint";
• 1929-1932, fase de caiguda de les cotitzacions a partir del crac del dijous negre quan la fallida de la borsa arrossega la banca, les indústries ...;
  
• 1932-1937, fase de recuperació econòmica iniciada per l'aplicació de les mesures del
  New Deal després de l'ascens al poder del demòcrata Roosevelt el 1933;
• 1937-1939, fluctuacions, però sense que hi hagués risc d'una nova caiguda, ja que l'economia tenia
  una base sòlida.
  
  
  
  2) 2 punts
  A la segona qüestió cal valorar positivament l'establiment de relacions de causalitat entre les diferents variables econòmiques i l'indicador borsari.
  Caldrà que l'alumnat faci referència als diferents sectors productius de l'economia nordamericana: la fallida del sector bancari; la caiguda dels preus com a resultat de la desacceleració del consum, fet que portarà una fallida de les indústries; la conseqüència immediata serà l'atur; la caiguda dels preus agrícoles i la conseqüència al camp de la pèrdua de propietats per part de la pagesia i l'atur agrícola.
  Aquests indicadors, o d'altres que puguin ser esmentats (com la caiguda del PIB), podran ser valorats a raó de 0,5 cadascun, de manera que si n'hi ha quatre, ben explicats, l'alumnat obté els 2 punts.
  
  
  3) 2 punts
  A la tercera qüestió l’alumnat ha d’indicar que la política econòmica del president Roosevelt parteix de les idees keynesianes que tenen com a objectiu principal incentivar el consum, amb un canvi bàsic de la política econòmica: la intervenció estatal.
  L'alumnat haurà d’explicar, com a mínim, quatre aspectes [a raó de 0,5 punts cadascun]: el pla d'obres públiques (el Tennessee Valley Authority); la política industrial de l'administració consistent en la concessió de crèdits públics a canvi de pactes salarials; la devaluació del dòlar; l'augment de preus agraris; la intervenció en la banca per retornar la credibilitat als estalviadors ...
  El corrector valorarà positivament l’aplicació del vocabulari històric correcte i precís i la claredat en l’exposició. Tindrà més en compte allò que l’alumne/a aporta, més que no pas allò que es deixa de dir.
  
  Oficina de Coordinació i d'Organització de les PAAU a Catalunya
  PAAU 2000
  Pautes de correcció LOGSE: Història del món contemporani

Examen sobre la crisis del 29

1. Observeu el gràfic i responeu les qüestions:

1. Situeu el context històric del gràfic i descriviu-lo (1punt).
• El gràfic tracta de la quantitat d'unitats de producció de manufactures nordamericanes entre 1920-1940. Època d'entreguerres, concretament la crisi de 1929.
• S'observen 4 fases sobre l'evolució de la producció:
  • 1920-21 descens
  • 1921-29 d'augment (amb oscil.lacions)
  • 1929-32 fort descens
  • 1932-40 d'augment quasi constant (1937-38 baixa). A partir de 1935 es recuperen els nivells de producció anteriors a la gran depressió i s'incrementen fins el doble cap al 1939-40.
2. Expliqueu els factors que van determinar aquesta evolució de la producció manufacturera (2p).
• 1920-21 descens provocat per les dificultats de la posguerra (especialment la lentitud de la recuperació europea i el consegüent descens de la demanda)
• 1921-29 d'augment (amb oscil.lacions) per l'augment de la demanda, especialment interna, provocada per les facilitats de crèdit i la compra a terminis. La prosperitat dels "feliços 20".
• 1929-32 fort descens degut a  ruïna dels agricultors i empresaris industrials per la superproducció d'aliments i d'alguns sectors manufacturers, combinada per la crisi financera de la borsa que va comportar el descens de la demanda pel tancament d'empreses, l'atur i la disminució dels salaris.
• 1932-40 d'augment quasi constant( 1937-38 baixa) gràcies al New Deal i l'augment de la demanda armamentística per part de l'Estat.
  
3. Comenteu les conseqüències generals de la crisi del 29. (2p)
   • consulteu els apunts i responeu ordenadament classificant-les en econòmiques/socials/polítiques.

 

2. Observeu el quadre i responeu les qüestions:

	20-5-28	14-11-30	31-7-32	6-11-32
	escons	escons	escons	escons
P.Comunista	54	77	89	100
P.Socialdemòcrata	153	143	133	121
Centre Catòlic	62	68	75	70
P.Nacionalsocialista	12	107	230	196

Qüestions:

1. Descriviu la informació que proporciona el quadre (1punt)
• En les eleccions al Parlament alemany els partits que van augmentant  constantment el nombre de vots són el Partit Comunista (quasi doblega els escons entre el 1928-1932) i el Partit Nazi, aquest últim en una proporció molt més alta (16 vegades més), fins a convertir-se al 1932 en la principal força política amb 196 diputats mentre el P.C. aconsegueix gaire bé la meitat (100). El Partit Socialista i el Centre Catòlic (primera i segona forces al 1928) perden vots però no en la mateixa proporció que els altres guanyen.
2. Expliqueu en un esquema les causes econòmiques i socials que van fer possible l'evolució del vot. (2 punts)
• Les causes de la pujada de l'extrema dreta i l'extrema esquerra es deuen a la crisi econòmica de 1929 que va comportar l'atur i l'empobriment de les classes mitges i dels assalariats i el descontentament d'empresaris. Aquestes forces insatisfetes per aquesta situació van optar per una radicalització ideològica per solucionar els seus problemes i mentre un sector dels obrers donava més suport al P.Comunista (la revolució social), altres obrers, juntament amb pagesos, la petita burgesia i un sector de l'empresariat votava al partit feixista.
3. Creieu que actualment podria repetirse el resultat de l'any 33?. Raoneu la resposta utilitzant arguments històrics i no simples opinions personals (2 punts).
   • Resposta molt oberta, però es podria argumentar que encara que actualment hi ha una crisi econòmica molt greu les circumstàncies no són les mateixes:
     • l'empobriment que van patir les clases mitjanes i el proletariat van ser molt més dur llavors perquè no hi havia la cobertura social d'ara generalitzada (subsidi d'atur, de vellesa, de malaltia) per la qual cosa la radicalització ideològica, és a dir, la recerca de canvis profuns per solucionar la situació, no es dóna a l'actualitat entre la majoria de la població. Els partits feixistes poden guanyar adeptes però no són una força política important.
     • la movilització obrera era molt més gran al 1930, amb un partit que estava disposat a dirigir-la cap a la revolució. Actualment a Europa no hi ha, pràcticament, partits revolucionaris.
     • el prestigi de la revolució soviètica donava una força moral i una alternativa real al capitalisme.
     • la por de l'empresariat a la revolució social de l'inici dels anys treinta no existeix actualment i, per tant, no es necessari per a la classe dominant sacrificar la democràcia per una dictadura feixista.